Els somnis

Bon dia! Avui parlarem de com Freud i la psicoanalisi parlen de la homosexualitat. Començarem per una resposta que va donar a una pregunta d'una senyora que estava preocupada per les tendències sexuals del seu fill. A una carta del 9 d'abril de 1935 Freud deia: "L'homosexualitat no és evidentment un avantatge però no és res del que s'hagi de avergonyir, no és un vici ni tampoc podríem qualificar-la de malaltia, nosaltres la considerem com una variant de la funció sexual, provocada per una detenció del desenvolupament sexual. Molts individus altament respectables, des dels temps antics als moderns han estat homosexuals i entre ells trobem grans homes (Plató, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, etc.) És una gran injustícia perseguir l'homosexualitat com un crim, i també és una crueltat . Si no em creu, llegiu els llibres de Havelock Ellis ". El que diu té coherència amb la seva premissa sobre la condició bisexual de l'ésser humà. Recordem que per a Fre...

Alfred Adler i Sigmund Freud Bon dia, avui explicarem les aportacions d'Alfred Adler. Aquest va néixer a Viena l'any 1870, va ser el president de l'Associació Psicoanalítica de Viena i un psicoterapeuta que des de molt petit, va patir complicacions de salut cosa que li va fer iniciar en el món de la medicina en la seva ciutat. En acabar la carrera va començar a entrar en contacte amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud, a qui va conèixer personalment l'any 1899. Llavors es va interessar per les idees del funcionament de la psique que proposava la teoria freudiana. La notorietat d'Alfred Adler en el món de l'emergent món psicoanalític va créixer molt de pressa. De fet, va arribar un punt en què Adler es va convertir en director de la Revista de Psicoanàlisi, una revista la qual Freud era editor i que, per descomptat, va tenir molta rellevància en el seu àmbit. No obstant això, Alfred Adler va començar a qüestionar pilars fonamentals de les t...

Carl Gustav Jung i Sigmund Freud Bon dia, avui explicarem l'obra de Carl Gustav Jung, un psicòleg Suec el qual des de ben petit va començar a tenir somnis amb una forta càrrega simbòlica.  També v a fundar l’escola de Psicòloga Analítica i va ser un dels primers seguidors de Freud. Només amb tres o quatre anys va tenir un somni el qual el va iniciar en el món dels misteris, l'estudi de la religió, els símbols, i el funcionament de l'inconscient. Aquest somni consistia en el fet que ell descendia per un forat rectangular que es trobava en un prat. Al final d'aquest hi havia una cortina verda la qual va decidir obrir i a l'altra banda hi havia un gran palau amb un tro reial el qual el presidia un monstre amb forma d'arbre, pell humana i un sol ull. Aquest estava immòbil però Jung tenia la sensació que en qualsevol moment el monstre podia atacar-lo. Molts anys després, va interpretar aquest somni basant-se en el simbolisme fàl·lic del déu su...

Bon dia! Avui aprofundirem la visió de la personalitat que té Freud. Però primer de tot cal que mirem com creia Freud que estava organitzada la ment. Creia que la ment es pot dividir en tres nivells diferents: -La ment conscient: inclou tot allò del que som conscients. És el que ens permet pensar i parlar de forma racional. Inclou la nostra memoria. -La ment preconscient: és la part de la ment que representa la memòria ordinària. En qualsevol moment donat podem recuperar la informació i portar-la a la consciència quan sigui necessari. -La ment inconscient: és on guardem els nostres sentiments, pensaments, impulsos i els records que es troben fora del nostre coneixement conscient. La major part dels continguts de l'inconscient, segons Freud, són inacceptables o desagradables, com els sentiments de dolor, ansietat o conflicte. Per a ell, l'inconscient pot influir en la nostra conducta i experiència, tot i que no som conscients d'aquestes influències subjacents. Freu...

Déjà vu és una expressió francesa que significa “ja vist”. Descriu l’experiència de sentir que s’ha experimentat prèviament una situació nova, cosa que ens produeix una sensació de familiaritat i alhora d’extranyesa. Els déjà vu s’atribueixen amb freqüència als somnis, tot i que molta gent pot pensar que aquesta experiència “ja viscuda” va tenir lloc realment en el passat. L’explicació científica d’aquest fenomen ens diu que el déjà vu és una anomalia de la memòria causada per un solapament entre els sistemes neurològics responsables de la memòria a llarg termini i els responsables de la memòria a curt termini. Molts teòrics creuen que l’anomalia passa quan hi ha un petit lapsus o retràs en les entrades perceptives i la ment inconscient percep l’entorn abans que la ment conscient. Això provoca que la pròpia consciència percebi alguna cosa que ja està a la nostra memòria. Altres explicacions no científiques relacionen els déjà vu amb percepcions extrasensorials, atribueixen aq...

Bon dia! Dedicarem l’entrada d’avui als somnis premonitoris, aquells que d’alguna manera  “ens fan preveure el futur”. Els somnis premonitoris són aquells que ens envien missatges d’alguna cosa que tindrà lloc en un futur, ja sigui al cap d’alguns anys, mesos, dies o fins i tot hores. És un somni que s’acaba convertint en realitat. Els somnis han sigut objecte d’estudi per a molts científics. En temps de Sigmund Freud, com ja hem esmentat en alguna ocasió, s’entenien els somnis com l’expressió de desitjos reprimits i  allotjats en l’inconscient. Altres científics han explicat els somnis com la connexió de diferents àrees del cervell on hi ha informació retinguda al llarg del dia o al llarg de cert temps, amb la que després podem donar una interpretació conscient i elaborada d’allò que hem somiat. A dia d’avui, encara queden molts misteris per resoldre des de la ciència amb els somnis premonitoris, ja que no hi ha una explicació clara i contundent d’aquests successos. ...

És ben sabut que el psicoanlisi i el feminisme han xocat moltes vegades al llarg de la història. Avui veurem com Freud veia a la dona i perquè el feminisme ha rebutjat algunes teories de la psicoanàlisi. Freud va començar estudiant la histèria en les dones i als seus primers escrits deia que la sexualitat de la dona era fosca i impenetable. Diu que la màxima diferència entre home i dona és l'existència de falo. Descriu a la dona per una falta de falo, aquesta falta és substituïda per un fill. És a dir, la dona no busca tenir un fill pel desig de ser mare, sinó per voler tenir un falo. Hem de dir que al dir falo, Freud no es refereix a l'òrgan sinó al desig, es busca una cosa perduda. Aquesta idea ha estat totalment rebutjada pel feminisme pel fet que reforça la concepció falocèntrica de la cultura.  Freud diu que quan els nens i les nenes són conscients dels seus genitals, es produeix menyspreu al nen referent a l'altre sexe, ja que ho percep com la mutilació dels ge...