LA PSICOANALISI I LA HOMOSEXUALITAT

Bon dia! Avui parlarem de com Freud i la psicoanalisi parlen de la homosexualitat. Començarem per una resposta que va donar a una pregunta d'una senyora que estava preocupada per les tendències sexuals del seu fill. A una carta del 9 d'abril de 1935 Freud deia: "L'homosexualitat no és evidentment un avantatge però no és res del que s'hagi de avergonyir, no és un vici ni tampoc podríem qualificar-la de malaltia, nosaltres la considerem com una variant de la funció sexual, provocada per una detenció del desenvolupament sexual. Molts individus altament respectables, des dels temps antics als moderns han estat homosexuals i entre ells trobem grans homes (Plató, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, etc.) És una gran injustícia perseguir l'homosexualitat com un crim, i també és una crueltat . Si no em creu, llegiu els llibres de Havelock Ellis ".

El que diu té coherència amb la seva premissa sobre la condició bisexual de l'ésser humà. Recordem que per a Freud la definició sexual era un procés complex en què a més dels caràcters anatòmics participaven la identificació sexual predominant i l'elecció d'objecte. El sexe era un misteri molt més que anatòmic. Per a Freud el sexe es tractava d'un conjunt de tres elements (l'anatomia, la identificació i l'elecció d'objecte) del qual es desprenien diversos subconjunts de combinacions possibles. Per exemple, una fixació infantil a la mare, acompanyada d'una decepció del pare en el cas de la jove homosexual i una recerca de joves deixebles per estimar tal com idealment la mare ho hauria volgut a ell, en el cas de Leonardo da Vinci. Per Freud intentar transformar un homosexual plenament desenvolupat en un heterosexual era inútil com l'operació inversa de voler transformar un heterosexual en homosexual i pretendre explicar com algú havia arribat a ser homosexual era tan complicat com l'operació contrària d'explicar com s'havia definit heterosexual. 

El tema fou objecte de lluites internes entre els primer psicoanalistes. Trobem que Roudinesco i Plon creien que dins del comitè secret que dirigia la IPA es van batre berlinesos contra vienesos al voltant de la qüestió de si els homosexuals podien o no ser analistes. Els vienesos, representats per Ferenczi, Rank i Freud van perdre la partida enfront dels berlinesos, liderats per Karl Abraham i amb el recolzament d'Ernest Jones, qui sostenia que "als ulls del món l'homosexualitat és un crim repugnant i si fos comès per un dels nostres membres ens portaria un greu descrèdit ".

D'aquesta manera, i contra l'opinió de Freud, es va estendre l'exclusió dels homosexuals de la legitimitat per accedir a ser psicoanalista. Encara que a l'època el tema de l'homosexualitat no estava en l'alça si havia estat tractat. Sempre s'ha tingut la falsa creencia de que Freud era un persona homófoba però ell en cap moment va dir que estava en contra les persones homosexuals. 

Vicens Martínez, Maria del Mar