Freud, la dona i el feminisme

És ben sabut que el psicoanlisi i el feminisme han xocat moltes vegades al llarg de la història. Avui veurem com Freud veia a la dona i perquè el feminisme ha rebutjat algunes teories de la psicoanàlisi.

Freud va començar estudiant la histèria en les dones i als seus primers escrits deia que la sexualitat de la dona era fosca i impenetable. Diu que la màxima diferència entre home i dona és l'existència de falo. Descriu a la dona per una falta de falo, aquesta falta és substituïda per un fill. És a dir, la dona no busca tenir un fill pel desig de ser mare, sinó per voler tenir un falo. Hem de dir que al dir falo, Freud no es refereix a l'òrgan sinó al desig, es busca una cosa perduda. Aquesta idea ha estat totalment rebutjada pel feminisme pel fet que reforça la concepció falocèntrica de la cultura. 

Freud diu que quan els nens i les nenes són conscients dels seus genitals, es produeix menyspreu al nen referent a l'altre sexe, ja que ho percep com la mutilació dels genitals. A la nena sorgeix el sentiment d'enveja i un desig de voler ser un home perquè considera el penis com una cosa superior al seu propi òrgan. Això provoca a la nena un complex de masculinitat amb l'esperança de posseir un penis, d'obtenir el mateix poder que l'home i davant la negació de castració la nena es comporta com un home. 

Podem conclure en tots els casos que segons Freud, la feminitat comporta al reconeixement de la inferioritat de l'òrgan i de la dona respecte a l'home. Però l'enveja de penis, segons Freud té un altre tipus de conseqüències com que hi hagi una mala relació amb la mare (la nena responsabilitza la mare de no tenir penis i la mare reprimeix la masturbació clitoridea, generant una ferida narcisista on es crea un sentiment d'inferioritat i provocant un sentiment de menyspreu i gelosia). Així, a través de la repressió que exerceix la figura materna, la feminitat sorgeix en la dona quan el seu plaer clitoridi es desplaça al vaginal.

Freud a més planteja certes peculiaritats de la feminitat com la necessitat per ser estimada, l'enaltiment dels atributs atractius com a compensació de la seva inferioritat sexual i l'aparició de la vergonya i pudor com una intenció d'amagar la defectuositat dels seus genitals.

Per tant, Freud creu que la dona és un ésser inferior que té enveja de l'home cosa totalment contraria al que predica el feminisme que és la igualtat entre homes i dones. 

Vicens Martínez, Maria del Mar