Alfred Adler i Sigmund Freud
Alfred Adler i Sigmund Freud
Bon
dia, avui explicarem les aportacions d'Alfred Adler. Aquest va néixer
a Viena l'any 1870, va ser el president de l'Associació
Psicoanalítica de Viena i un psicoterapeuta que des de molt petit,
va patir complicacions de salut cosa que li va fer iniciar en el món
de la medicina en la seva ciutat.
En
acabar la carrera va començar a entrar en contacte amb la
psicoanàlisi de Sigmund Freud, a qui va conèixer personalment l'any
1899. Llavors es va interessar per les idees del funcionament de la
psique que proposava la teoria freudiana.
La
notorietat d'Alfred Adler en el món de l'emergent món psicoanalític
va créixer molt de pressa. De fet, va arribar un punt en què Adler
es va convertir en director de la Revista de Psicoanàlisi, una
revista la qual Freud era editor i que, per descomptat, va tenir
molta rellevància en el seu àmbit.
No
obstant això, Alfred Adler va començar a qüestionar pilars
fonamentals de les teories de Freud, com ara la teoria sexual. Això
va fer que el 1911 l'oposició a les idees de Freud li impedís
continuar treballant en la revista.
Per
això va crear una altra escola psicològica similar en molts punts a
la qual defensava Freud, aquesta es deia Psicologia Individual.
Adler
no creia que ni el sexe ni la manera en què és simbolitzat fos un
regulador essencial de la conducta humana des dels primers anys de
vida.
Per
a Freud l'inconscient és tot allò que actuant des de les ombres ens
manté lligats a una sèrie de patrons de comportament i de pensament
segons què hàgim fet en el passat, en canvi Alfred Adler va posar
més èmfasi en el poder que té cada individu a l'hora d'estructurar
el funcionament de la seva ment.
Adler
va forjar les bases d'aquesta nova Psicologia Individual fixant-se en
els seus pacients discapacitats. Alguns pacients es veien consumits
pel seu complex d'inferioritat en comparar amb altres persones,
mentre que per a altres era un factor motivador que els conduïa a
l'autosuperació.
Domingo
Piñol, Laia

Comentarios
Publicar un comentario