LA MENT I FREUD

Bon dia! Avui aprofundirem la visió de la personalitat que té Freud. Però primer de tot cal que mirem com creia Freud que estava organitzada la ment.

Creia que la ment es pot dividir en tres nivells diferents:

-La ment conscient: inclou tot allò del que som conscients. És el que ens permet pensar i parlar de forma racional. Inclou la nostra memoria.

-La ment preconscient: és la part de la ment que representa la memòria ordinària. En qualsevol moment donat podem recuperar la informació i portar-la a la consciència quan sigui necessari.

-La ment inconscient: és on guardem els nostres sentiments, pensaments, impulsos i els records que es troben fora del nostre coneixement conscient. La major part dels continguts de l'inconscient, segons Freud, són inacceptables o desagradables, com els sentiments de dolor, ansietat o conflicte. Per a ell, l'inconscient pot influir en la nostra conducta i experiència, tot i que no som conscients d'aquestes influències subjacents.

Freud va comparar aquests tres nivells de la ment amb un iceberg: la punta de l'iceberg representa la ment conscient, la part de l'iceberg que està sota l'aigua però és encara visible és el preconscient i el gruix de l'iceberg amagat representa l'inconscient.

Per Freud, cada persona posseeix també una certa quantitat d'energia psicològica que forma les tres estructures bàsiques de la personalitat: l'ego, el jo i el superjò. Aquestes tres estructures tenen funcions diferents i actuen en diferents nivells de la ment. Cada component afegeix la seva pròpia contribució única a la personalitat i els tres elements treballen junts per formar comportaments humans complexos. D'acord amb aquesta la teoria, certs aspectes de la nostra personalitat són més primitius i que ens poden pressionar per actuar sobre els nostres impulsos més bàsics. Altres parts de la personalitat poden aconseguir contrarestar aquests impulsos i s'esforcen per fer que s'ajustin a les exigències de la realitat.

• L'ego és l'únic component de la personalitat que està present des del naixement. És inconscient i inclou els comportaments instintius i primitius. Segons Freud, és la font de tota l'energia psíquica, per la qual cosa és el component principal de la personalitat. És impulsat pel principi del plaer, que s'esforça per aconseguir la satisfacció immediata de tots els desitjos i necessitats. Si aquestes necessitats no es satisfan immediatament, el resultat és un estat d'ansietat o tensió.

• El Jo és el component de la personalitat que s'encarrega de tractar amb la realitat. Es desenvolupa a partir de l'ego i assegura que els impulsos de l'ego puguin expressar-se d'una manera acceptable en el món real, Les funcions del Jo són utilitzades al conscient, el preconscient i l'inconscient de la ment. Funciona basant-se en el principi de la realitat, que s'esforça per satisfer els desitjos de l'ego de forma realista i socialment adequada. 

• L'últim component de la personalitat descrit per Freud és el superjò. És l'aspecte de la personalitat que conté tots els nostres estàndards morals interioritzats i ideals que vam adquirir dels pares i de la societat; el nostre sentit del bé i el mal. El Superjò ens proporciona directrius per fer judicis. Comença a sorgir al voltant dels cinc anys. Hi ha dues parts fonamentals del Superjò: L'ideal del Jo, que inclou les regles i normes per al bon comportament. Inclouen aquells que són aprovats per les figures d'autoritat dels pares i altres. Aquí es trobarien els sentiments d'orgull, valor i assoliment.                                                                                          La consciència, que inclou informació sobre les coses que són considerades pels pares i la societat. Es tracta de comportaments que sovint estan prohibits i donen lloc a males conseqüències, càstigs o sentiments de culpa i remordiments.                                                        El Superjò actua per perfeccionar i civilitzar nostre comportament. Treballa per suprimir tots els impulsos inacceptables de l'Això i s'esforça per fer que els actes de Jo s'enquadren en les normes socials, més que en principis realistes. El Superyó està present en el conscient, preconscient i inconscient.

Amb tantes forces és fàcil veure com podria sorgir un conflicte entre l'ego, el Jo i el Superjò. Freud va utilitzar el terme força de l'ego per referir-se a la capacitat de l'ego per a funcionar malgrat aquestes forces en duel. Una persona amb bona força del Jo és capaç de gestionar eficaçment aquestes pressions, mentre que aquells amb molt poca força del Jo, poden arribar a ser massa inflexibles o antisocials. Segons Freud, la clau d'una personalitat sana és un equilibri entre l'ego, el Jo i el superjò. 

Vicens Martínez, Maria del Mar