Carl Gustav Jung i Sigmund Freud

Carl Gustav Jung i Sigmund Freud

Bon dia, avui explicarem l'obra de Carl Gustav Jung, un psicòleg Suec el qual des de ben petit va començar a tenir somnis amb una forta càrrega simbòlica. També va fundar l’escola de Psicòloga Analítica i va ser un dels primers seguidors de Freud.

Només amb tres o quatre anys va tenir un somni el qual el va iniciar en el món dels misteris, l'estudi de la religió, els símbols, i el funcionament de l'inconscient.

Aquest somni consistia en el fet que ell descendia per un forat rectangular que es trobava en un prat. Al final d'aquest hi havia una cortina verda la qual va decidir obrir i a l'altra banda hi havia un gran palau amb un tro reial el qual el presidia un monstre amb forma d'arbre, pell humana i un sol ull.

Aquest estava immòbil però Jung tenia la sensació que en qualsevol moment el monstre podia atacar-lo.

Molts anys després, va interpretar aquest somni basant-se en el simbolisme fàl·lic del déu subterrani i el del vel verd, que cobreix el misteri.

Jung va començar a desenvolupar una sensibilitat extraordinària per relacionar entre si sensacions i idees que aparentment poc tenien en comú. Aquest va ser un dels trets característics que van definir la manera de pensar de Carl Gustav Jung tal com el coneixem avui, i que el portaria a adoptar amb facilitat els plantejaments de la psicoanàlisi.

Va estudiar medicina a la Universitat de Basilea, exercint en aquest àmbit, Carl Gustav Jung va veure com era capaç d'abordar a través del seu propi treball els dos aspectes que l'apassionaven: els processos biològics tractats en medicina i els temes psíquics i fins i tot espirituals. Així, des de l'any 1900 va començar a exercir en una institució mental de Zuric.

Si bé la psiquiatria de la qual partia Jung per treballar a la clínica psiquiàtrica proposava una visió materialista i reduccionista de la malaltia mental, Jung creia que no es podia entendre la ment humana renunciant a l'estudi dels símbols i la seva nissaga en la història de la cultura humana.

Per aquesta Raó l'interessaven les teories de Sigmund Freud, ja que coincidia amb el neuròleg en què en el fons de la psique humana habita un àmbit inaccessible per la consciència que en última instància dirigeix els actes i els pensaments de les persones i la força s'expressa a través d'impulsos primaris.

No obstant això, i encara que els escrits sobre l'inconscient i els impulsos fascinaven Jung, no estava d'acord en abordar tot l'espectre dels processos mentals i la psicopatologia com si tot es fonamentés en funcions biològiques.

Això el va portar també a rebutjar la idea que la causa de la patologia mental es troba en processos bloquejats relacionats amb la sexualitat humana. Per això, Jung va prendre una gran part de les propostes de la psicoanàlisi de Sigmund Freud i li va afegir el factor cultural en l'equació, desplaçant el protagonisme dels impulsos sexuals.

Jung creia que el retrat de la naturalesa de l'inconscient que havia realitzat Freud estava incomplet si no se li afegia un important factor cultural. Sostenia que a la psique de cada persona individual habita, efectivament, una part molt important que pot ser anomenada "l'inconscient", però per Jung una part d'aquest inconscient és, de fet, una mena d'"inconscient col·lectiu", cosa que no pertany només a l'individu.

Aquest "inconscient col·lectiu" està ple de tots aquells símbols i elements de significació recurrents que la cultura en què vivim ha anat teixint al llarg de les generacions. La memòria col·lectiva que descriu Jung, per tant, és un element que explica les semblances entre els mites i símbols de totes les cultures que va estudiar.

Així doncs, per Jung una part de l'inconscient està composta per records heretats, la matèria primera de la cultura, aquests records s'expressen a través del que Jung va anomenar "arquetips".
Aquests són els elements que componen "inconscient col·lectiu", els quals existeixen com a plasmació en tots els productes culturals fets per l'ésser humà, però també pertanyen al món invisible de l'inconscient de cada persona, com si fos una cosa latent.

És per això que Jung va cridar l'atenció sobre el fet que per entendre la ment humana també calia estudiar els productes d'aquesta, és a dir, les seves produccions culturals. D'aquesta manera, Jung va justificar la necessitat de posar en relació la psicologia i l'antropologia, a més de l'estudi dels símbols emprats en àmbits obscurantistes com el del tarot.

Domingo Piñol, Laia